Azimut

Trio Orfeu
Azimut

Vertical Divider

El Trio Orfeu va començar el seu recorregut amb les famoses Variacions Goldberg de J.S.Bach i l’audiovisual “Els secrets ocults en la música de Bach”. Ara, ens presenten la nova proposta Azimut per a Violí, Viola i Violoncel.

Interpreten dos trios originals i efervescents de finals del segle XIX amb sons d'ànsies d'aventures i descobriment d'un nou món.

Concert en directe al Museu del Ferrocarril. 09/07/2022. Móra la Nova

PROGRAMA

Trio per a Cordes Op. 12
ERNST NAUMANN

- Allegro
- Molto vivace
- Lento espressivo
- Allegro assai

Trio per a Cordes, 1925
JEAN CRAS

- 1er moevement
- Lent
- Animé
- Très animé

El Trio per a Cordes Op.12, publicat l’any 1883 per Carl Ernst Naumann (1832-1920), conté l’esperit dels clàssics vienesos, plens de gràcia i encís.

Naumann va ser un músic alemany conegut principalment pels seus arranjaments i edicions sobre la música de Bach, Mozart i Mendelssohn, però també de molts altres genis com Beethoven o del mateix Schumann o Brahms, amb els quals mantenia una relació d’amistat. Naumann fou organista, mestre de capella, compositor i professor a la ciutat de Jena.

El primer moviment, Allegro, ens recorda clarament a Beethoven. El segon moviment, Molto Vivace, està ple de ritmes enèrgics però amb contrastos sonors molt suaus i delicats. Segueix amb la bellesa del Lento Espressivo i acaba amb un final ben animat i engrescador, Allegro Assai.

El Trio per a Cordes de Jean Cras (1879-1932), és una obra única en el seu estil i composada a bord del Lamotte-Picquet, l’any 1926.

Cras va ser un destacat contraalmirall de la marina francesa. Científic, inventor i també compositor autodidacte, fou posteriorment alumne predilecte del compositor Henri Duparc. La seva música, plena de bellesa i originalitat, ens transporta sovint a la mar. Cras, també s’inspira en temes de caràcter religiós, en la seva terra natal de Bretanya i en els sons, timbres i ritmes exòtics que descobreix al llarg dels seus viatges.

El Trio per a cordes és una de les seves obres més destacades. En el 1er moevement, apareixen una sèrie de ritmes de jazz. En el segon, Lent, podem escoltar la melodia religiosa acompanyada pel so de l’orgue, representat per les cordes més greus. Posteriorment, apareix una dansa tradicional amb alguns tons exòtics. L’Animé, ens transporta a la música del viatger; mentre una melodia sona alegre i jovial, els altres l’acompanyen com si es tractés d’una guitarra, rascant les cordes. En el moviment final, Très Animé, el violoncel comença amb un estudi a l’estil de Bach, que s’acaba transformant en una dansa irlandesa.